L’estudi, en el qual participa la Universitat de Barcelona, està basat en un experiment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona en el marc del festival DAU Barcelona

Un estudi participatiu sobre el comportament humà determina que el 90% de la població es pot classificar en quatre tipus bàsics de personalitat: optimista, pessimista, confiat i envejós. D’aquests quatre el més nombrós és l’envejós, amb un 30% enfront del 20% de cada un dels grups restants.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un treball publicat recentment a la revista Science Advances per investigadors de la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Rovira i Virgili i la de Saragossa. L’estudi va analitzar el comportament de 541 voluntaris davant d’un centenar de dilemes socials, amb opcions de col·laborar o d’entrar en conflicte amb els altres, en funció d’interessos individuals o col·lectius.

En concret, el treball s’emmarca en la Teoria de jocs, una branca matemàtica amb aplicacions en sociologia o economia, que examina el comportament de les persones quan han de prendre decisions davant d’un dilema, amb diferents conseqüències en funció del que decideixi també l’altra part implicada. «A aquestes persones se’ls va demanar jugar per parelles, que canviaven a cada ronda, però a més cada vegada el joc era diferent, és a dir, podia ser el millor cooperar amb l’altre, o fer el contrari que l’altre, o trair. D’aquesta manera tenim dades del que fan en situacions socials molt diferents», explica un dels autors de l’estudi, Anxo Sánchez, catedràtic del Grup Interdisciplinària de Sistemes Complexos (GISC) en el departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).

«Els resultats obtinguts van en contra de certes teories com la que apunta que els humans actuen de manera purament racional i per tant s’han de tenir en compte a l’hora de redissenyar polítiques econòmiques, socials i de cooperació». Així ho indica Yamir Moreno, coordinador del Grup de Xarxes i Sistemes Complexos de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos de la Universitat de Saragossa i president de la Societat de Sistemes Complexos, per a qui «aquest tipus d’estudis són importants perquè milloren les teories existents sobre comportament humà, ja que les doten d’una base experimental».

Experiment de participació ciutadana

L’estudi està basat en un experiment organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona en el marc del festival DAU Barcelona. «Un dels valors principals d’aquest estudi és el fet que l’experiment s’ha desenvolupat de manera participativa per la ciutadania en el marc d’una activitat pública de la ciutat», apunta Josep Perelló, líder del Grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona i també coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. En aquest sentit, «els resultats s’han compartit amb els participants, així, els subjectes de l’estudi es converteixen així en participants actius de la investigació», conclou l’investigador.

Després de dur a terme aquest tipus d’experiment social, els investigadors van desenvolupar un algoritme informàtic que tractava de classificar a les persones en funció del seu comportament. L’ordinador va agrupar al 90% de les persones en quatre grups que van classificar com: envejosos que constitueixen el grup majoritari, amb un 30%, i que són aquells als quals no els importa el guany obtingut, sempre que sigui superior als altres; els optimistes (20%) que decideixen pensant que l’altre va a escollir el millor per a tots dos, els pessimistes (20%) que tria l’opció menys dolenta perquè creuen que l’altre li fastiguejarà i els confiats (20%) que cooperen sempre, són col·laboradors i els és igual guanyar que perdre.
Hi ha un cinquè grup «indefinit» (10%), que l’algoritme no va poder classificar d’acord a un comportament clar, el que permet inferir que comporta un ampli ventall de subgrups integrats per persones que no responen, de manera determinant, a cap d’aquests patrons, sostenen els investigadors.

Anxo Sánchez ho explica amb un dilema concret: dues persones poden caçar cérvols juntes, però si estan soles només poden caçar conills. L’envejós triaria caçar conills, perquè com a mínim estarà igual a l’altre o millor; l’optimista escolliria caçar cérvols perquè és el millor per als dos; el pessimista, conills perquè així s’assegura que té alguna cosa; i el confiat coopera i caçaria cérvols sense pensar-s’ho dues vegades.
«El realment curiós és que la classificació la va fer un algoritme d’ordinador que podria haver obtingut un ampli nombre de grups i, però, ha establert una classificació òptima en quatre tipus de comportament», explica Yamir Bru. «Aquest tipus d’algorismes de classificació s’ha utilitzat anteriorment amb èxit en altres camps com la biologia. No obstant això, la seva aplicació a l’estudi del comportament humà és força novedosa, donat que treballs previs prefixen els comportaments esperats abans de realitzar l’experiment, en lloc de deixar que un sistema extern digui a posteriori de forma automàtica quins són els grups més lògics», comenta Jordi Duch, investigador del departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i un altre dels autors de l’estudi. Aquest és un fet rellevant donat que «no és una imposició dels investigadors. La finalitat d’emprar les matemàtiques era precisament el de garantir la imparcialitat», afegeix Anxo Sánchez.

En aquesta mateixa línia, la investigació tracta de donar resposta a què mou l’interès col·lectiu o individual en els processos de negociació i és útil per a la gestió de negocis, organitzacions o per a la reformulació de polítiques públiques. A més, també obre la porta a millorar les màquines, a fer robots més humanitzats. «Anteriorment, els experiments es realitzaven amb desenes de persones. Ara, amb aquesta plataforma es pot augmentar considerablement el volum de participants en l’estudi, així com realitzar proves amb població heterogènia i també ens permet registrar molts més dades específiques sobre com actuen durant l’experiment. Aquest fet ens ha obert la porta a poder plantejar proves molt més complexes que les que s’havien fet fins ara en aquest camp», afirma Jordi Duch.

Referència bibliogràfica

  1. J. Poncela-Casasnovas, M. Gutiérrez-Roig, C. Gracia-Lázaro, J. Vicens, J. Gómez-Gardeñes, J. Perelló, Y. Moreno, J. Duch i A. Sánchez. «Humans display a reduced set of consistent behavioral phenotypes in dyadic games». Science Advances, agost 2016.. DOI: 10.1126/sciadv.1600451.

Notícies relacionades

Big data bootcamp

cat. General
03.11.2017

El grup DataScience@UB conjuntament amb la consultora 8Wires, va organitzar el passat 24 d’octubre, el primer Data Breakfast amb experts Data Scientists, per explorar metodologies de treball en projectes creats a partir de les dades. 


Jordi Vitrià, Director del grup DataScience@UB, ponent al Big Data Congress

cat. General
03.11.2017

Jordi Vitrià, Director del grup DataScience@UB, ha estat convidat com a ponent a la 3ª edició del Big Data Congress, el congrés de referència sobre Big Data, organitzat pel Big Data CoE Barcelona el passat 25-26 d’octubre.


Albert Díaz-Guilera, imparteix el curs Tendències en Analítica: Ciència de Xarxes a la Universitat de los Andes, Colòmbia

cat. General
11.07.2017

Albert Díaz-Guilera, investigador del grup DataScience@UB, és convidat a impartir el curs de l’Escola d’Estiu de la Facultat d’Enginyeria de La Universitat de los Andes, Colmbia: Tendències en Analítica: Ciència de Xarxes.